divendres, 24 de març del 2017

L'HIPERTEXT DE FICCIÓ



Les aplicacions de la informàtica a la creació literària van ser explorades per primera vegada l’any 1960 per Raymond Queneau i François Le Lionnais, fundadors del grup Oulipo, especialment la combinatòria. Posteriorment s’aniran desenvolupant diversos camps: la generació automàtica de textos, els hipertextos i els hipermèdies, i l’escriptura telemàtica. L’hipertext literari va néixer als EUA, sent Afternoon, a story de Michael Joyce la primera obra d’hiperficció comercialitzada l’any 1987 per l’editor Eastgate System, autor del programari Storyspace amb la que va ser escrita. Obra amb cinc edicions, que s’ha convertit en una referència, sent molt estudiada i analitzada per tots aquells professionals interessats en l’hipertext. A més, Storyspace s’ha convertit en el programari més popular per a la creació d’hipertextos de ficció.
Afternoon, a story és una novel·la d’unes 100 pàgines de text, organitzada en 539 pantalles (nodes), relacionades per 951 enllaços, els quals s’activen o no segons l’itinerari escollit pel lector. L’argument gira entorn a un accident de cotxe que Peter ha vist al matí mentre anava a la feina,  el qual intenta esbrinar si la seva exdona i el seu fill s’hi ha vist implicats. A partir d’aquest punt de partida, les diferents lectures possibles permeten al lector explorar diverses versions de la història, sense que cap et doni la resposta a la qüestió plantejada. Més que un guió la novel·la ofereix al lector un univers narratiu, dissenyat per l’autor com un laberint de fragments de textos en el que el lector ha de descobrir els enllaços i donar sentit al conjunt.
Afternoon és un bon exemple dels canvis que la literatura hipertextual comporta respecte dels rols de l’autor i el lector. Tot i que no es pugui arribar a dir que amb l’hipertxext el lector es converteix en autor, ja que es mou dins uns paràmetres limitats, sí que té un paper més creatiu que quan llegeix un llibre imprès. La desaparició de la figura de l’autor ja es va iniciar en la literatura tradicional. Com diu Barthes:
Tot text és un intertext, altres textos hi són presents sota formes més o menys recognoscibles. Tot text és un teixit nou d’anteriors citacions. La multiplicitat de recorreguts de lectura possibles, combinada amb el caràcter intertextual de la lectura/escriptura del text, contribueix a fer esclatar els seus límits, deixant-lo potencialment sempre obert. Cap lectura esgota el text: sempre queden lectures, itineraris virtuals possibles.


Es podria dir, que l’hipertext de ficció descentralitza la figura de l’autor, ja que aquest transfereix poder de decisió al lector. Com diu la crítica postmoderna: democratitza la narrativa.


dimecres, 22 de març del 2017

PARADIGMA DE LA COMPLEXITAT

VISIÓ DEL CAOS AL SEGLE XXI



El paradigma de la complexitat s’inicia quan Boltzmann interpreta el segon principi de la termodinàmica, formulat per Sadi Carnot el 1824, com un principi de desordre creixent, començant a imposar-se la idea que l’estat més probable per a qualsevol sistema és el desordre. A partir d’aleshores la ciència va anar introduint nocions com ara la influència de l’observador sobre el que s’observa, el caos determinista o la catàstrofe. En aquest marc, el coneixement haurà de tenir en compte un determinat nivell d’imprevisibilitat, trencat amb la confiança de la capacitat de la raó humana per entendre i ordenar el món d’una manera simple, que el racionalisme cartesià havia inaugurat. Arrel d’això, la complexitat s’anirà apoderant a poc a poc del pensament occidental.
Amb les crítiques a l’arquetipus cartesià anirà prenent forma el postmodernisme, el qual estarà regit pel relativisme epistemològic i la incertesa, imposant-se la complexitat en tots els camps. Amb el postmodernisme, doncs, no hi ha realitat, ni veritat, tot és informació, imatge, efímer i canviant. Per tant, ja no són possibles les cosmovisions estables, sinó que s’imposa com a norma la pluralitat. La cerca de la veritat no té sentit, entre altres coses, perquè tampoc té sentit el subjecte cartesià.
L’hipertext tradueix perfectament aquesta realitat canviant, cada lectura produeix un text diferent, esdevenint la metàfora Lyotardiana de la “condició postmoderna” en la que els metarrelats han estat substituïts per petites històries. Amb la seva manera de créixer en totes direccions, l’hipertext també posa en pràctica un dels conceptes desenvolupat per Deleuze i Guatari per a descriure la postmodernitat: “rizoma”. L’hipertext permet considerar un sistema de coneixement com un tot complex, constituït per un conjunt d’elements interrelacionats sense cap ordre jeràrquic, tenint en compte que tota acció sobre un dels seus elements influencia tots els altres que conformen el sistema.

dilluns, 20 de març del 2017

ECONOMIA COL·LABORATIVA




La hipertextualitat implica un trencament de paradigmes, de formes d’actuar, i d’interactuar, i de tota una altra sèrie de transformacions complexes. Per exemple, els algoritmes informàtics han reduït a un sol clic processos que fa uns quants anys implicaven uns quants intermediaris i els ha simplificat en aplicacions mòbils per poder posar en contacte directe particulars que volen intercanviar serveis i productes. Aquest tipus de plataformes digitals d’interacció suposa un canvi cultural i econòmic paradigmàtic, canviant els hàbits de consum i de treball cap uns nous models. 


Algunes d’aquestes plataformes s’han erigit com inqüestionables empreses tecnològiques capitalistes amb uns ingressos anuals de milions d’euros, com Uber i Airbnb. Plataformes que han fet esclatar nombroses controvèrsies a Europa i actualment al nostra país, fent que les administracions corresponents comencin a intentar regular aquests tipus de negocis. Si bé, van néixer com una eina per a les persones que volen aconseguir uns diners extres en el seu temps lliure, en molts casos són treballadors autònoms que s’hi guanyen la vida, sense cap tipus de protecció social i guanyant per sota del salari mínim. O bé, propietaris de pisos que els hi surt molt més rentable llogar el pis per dies a turistes, que posar-lo al mercat de lloguer normal. Fet que ha provocat una bombolla en el lloguer dels pisos, i que els taxistes es revelin, adduint competència deslleial. 


Aquestes dues plataformes són les de més èxit a nivell mundial, però sota aquest nom han nascut arreu iniciatives força variades: des de serveis turístics i financers, fins a cuidar mascotes, com explica el documental de TV3-30 minuts: la gent és el negoci:

 

Nogensmenys, existeixen altres plataformes que el que prima no són els diners com a únic valor de canvi o transacció. Entre altres, els bancs de temps en els que s’intercanvien tasques per punts per a gaudir d’altres serveis (Cronnection),  les d’intercanvi de roba, especialment de nens (GroWnies), o, fins i tot, les d’ajuda (Helping.Network).