CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT

Al final de la dècada del segle XX, quan Internet començava a popularitzar-se, alguns pensadors van incidir en les possibilitats que les noves tecnologies oferien per transformar la identitat individual. La psicòloga Sherry Turkle a La vida en la pantalla considerava que el desenvolupament de la xarxa ens endinsava en una nova realitat, en la que els processos de construcció de la personalitat es veurien enriquits per la interacció entre els individus i les màquines, ja que l’individu podria alliberar-se per les constriccions imposades per la seva corporalitat i el seu organisme per a explorar noves formes d’elaboració del jo:

Internet es otro elemento de la cultura informática que ha contribuido a pensar en la identidad en términos de multiplicidad. En Internet, las personas son capaces de construir un yo al merodear por muchos yoes. (Turkle, 1997)

Si bé, encara és possible experimentar a la xarxa amb identitats dúctils i flexibles, Internet s’ha convertit en un espai més normativitzat, en el que les institucions i empreses que dominen la xarxa digital intenten domesticar les identitats digitals amb la seva reintegració al cos físic. Els llaços entre la nostra existència física i la nostra activitat en la xarxa es va tornant més forts a mesura que la fem servir: des del compte bancari, les dades fiscals, l’expedient clínic, passant per les petjades que deixem quan naveguem per la xarxa, fins la geolocalització quan fem servir el telèfon mòbil. Internet  opera cada vegada menys com un territori per a construir identitats alternatives i més com un entorn que intensifica la nostra identitat física.

Com apunta M. Castells a L’era de la informació: “En un món de flux globals de riquesa, poder i imatges, la recerca de la identitat, col·lectiva o individual, esdevé la font fonamental de significat social”. A diferència de temps passats, als individus de la societat postmoderna  no se’ls hi concedeix una etiqueta identitària al néixer en funció del seu rang social, gènere o clan familiar. La identitat és un procés dinàmic que s’anirà creant i renovant al llarg de la vida, amb major o menor nivell de llibertat, a partir de les possibilitats culturals que cadascú té a l’abast en la seva societat. Nogensmenys, sempre existiran unes constriccions socials que establiran mecanismes de control als canvis identitaris. Tal com diu M. Castells, la globalització i la crisi de les institucions de les nostres societats ha portat que aquestes “s’estructurin cada cop més entre la xarxa i el jo”, tendint a agrupar-se els individus “al voltant d’identitats primàries”.

M. Castells creu que la construcció de la identitat sempre estarà marcada per les relacions de poder, diferenciant entre la identitat legitimadora de les institucions dominants de la societat, la de resistència (l’exclusió dels exclusors pels exclosos) i la de projecte d’una vida diferent que té com a finalitat transformar la societat. Identitats, però que sempre es formen sobre la dicotomia entre “nosaltres” i els “altres”, enlloc de ser dialogants o sumadores.

 

BIBLIOGRAFIA

TURKLE , S. (1997). La vida en la pantalla. La construcción de la identidad en la era de Internet. Barcelona: Paidós.

CASTELL, M. (2003). L’era de la informació. Barcelona: Ed. UOC.