Al final de la
dècada del segle XX, quan Internet començava a popularitzar-se, alguns
pensadors van incidir en les possibilitats que les noves tecnologies oferien
per transformar la identitat individual. La psicòloga Sherry Turkle a La vida en la pantalla considerava que
el desenvolupament de la xarxa ens endinsava en una nova realitat, en la que
els processos de construcció de la personalitat es veurien enriquits per la
interacció entre els individus i les màquines, ja que l’individu podria
alliberar-se per les constriccions imposades per la seva corporalitat i el seu
organisme per a explorar noves formes d’elaboració del jo:
Internet es otro elemento de la cultura informática que
ha contribuido a pensar en la identidad en términos de multiplicidad. En
Internet, las personas son capaces de construir un yo al merodear por muchos
yoes. (Turkle, 1997)
Si bé, encara és possible experimentar
a la xarxa amb identitats dúctils i flexibles, Internet s’ha convertit en un
espai més normativitzat, en el que les institucions i empreses que dominen la
xarxa digital intenten domesticar les identitats digitals amb la seva
reintegració al cos físic. Els llaços entre la nostra existència física i la
nostra activitat en la xarxa es va tornant més forts a mesura que la fem
servir: des del compte bancari, les dades fiscals, l’expedient clínic, passant
per les petjades que deixem quan naveguem per la xarxa, fins la geolocalització
quan fem servir el telèfon mòbil. Internet
opera cada vegada menys com un territori per a construir identitats
alternatives i més com un entorn que intensifica la nostra identitat física.
Com apunta M. Castells a L’era de la informació: “En un món de flux globals de riquesa,
poder i imatges, la recerca de la identitat, col·lectiva o individual, esdevé
la font fonamental de significat social”. A diferència de temps passats, als
individus de la societat postmoderna no
se’ls hi concedeix una etiqueta identitària al néixer en funció del seu rang
social, gènere o clan familiar. La identitat és un procés dinàmic que s’anirà creant
i renovant al llarg de la vida, amb major o menor nivell de llibertat, a partir
de les possibilitats culturals que cadascú té a l’abast en la seva societat. Nogensmenys,
sempre existiran unes constriccions socials que establiran mecanismes de
control als canvis identitaris. Tal com diu M. Castells, la globalització i la
crisi de les institucions de les nostres societats ha portat que aquestes “s’estructurin
cada cop més entre la xarxa i el jo”, tendint a agrupar-se els individus “al
voltant d’identitats primàries”.
M. Castells creu que la construcció de la identitat
sempre estarà marcada per les relacions de poder, diferenciant entre la
identitat legitimadora de les institucions dominants de la societat, la de
resistència (l’exclusió dels exclusors
pels exclosos) i la de projecte d’una vida diferent que té com a finalitat
transformar la societat. Identitats, però que sempre es formen sobre la
dicotomia entre “nosaltres” i els “altres”, enlloc de ser dialogants o
sumadores.
BIBLIOGRAFIA
TURKLE , S. (1997). La vida en la
pantalla. La construcción de la identidad en la era de Internet. Barcelona:
Paidós.
CASTELL, M. (2003). L’era de la
informació. Barcelona: Ed. UOC.
Hola,
ResponEliminaquan hem creat el nostre blog, cadascú s’ha registrat amb un nick o pseudònim que identifica la nostra ciberidentitat en l’espai digital. Això ens ha permès crear un "ciberjo" alternatiu del que mostram únicament la part que ens interessa, protegint la resta. Segons McLuhan, "L'extensió d'un sol òrgan dels sentits altera la manera com pensem, com ens comportem. Quan aquests paràmetres canvien, l'home canvia” .