CIBERLLENGUATGE

Els humans som “éssers lingüístics”; es a dir, el que ens defineix com a espècie és la capacitat de simbolitzar i representar a través d’un sistema simbòlic complex i eficient anomenat llenguatge, el quals ens permet la comunicació, el pensament i la cultura. El llenguatge ha passat per dues etapes, la de l’oralitat i la de l’escriptura, cadascuna de les quals té les seves pròpies característiques. Amb les noves tecnologies de la comunicació entrem en una nova era en la que la interactivitat, la connectivitat i la hipertextualitat són els seus trets més característics, i en la que s’està configurant un llenguatge més universal que l’alfabet: el llenguatge digital o ciberllenguatge.

 Ara ens comuniquem cada vegada més pel correu electrònic, per les xarxes socials, pels xats, pel Whatsapp. El món de les abreviatures, de les sigles i dels emoticones substitueix cada vegada més el llenguatge escrit tradicional, convertint-se en més internacional. Un dibuixet d’una cara pot descriure el nostre estat d’ànim sense necessitat d’expressar-ho amb paraules. Els diferents gestos dels emoticones poden significar en el nostre missatge que quelcom ens posa tristos, ens sorprèn, ens enutja o ens fa feliços. A més de les cares n’hi ha molts més. Les sigles, sovint estretes de l’anglès, també es troben a l’ordre del dia. Però com tota aquesta terminologia avança a marxes forçades, qualsevol es pot quedar obsolet i fora de la conversació per no saber quin significat tenen els signes que ha rebut.

Totes aquestes simplificacions es fan per agilitzar l’escriptura i apropar-la a la rapidesa de l’expressió oral. Aquesta nova manera de textualitat farà que les diferents llengües es vagin desvirtuant en pro d’un llenguatge més universal?. Nogensmenys, mentre encara ens continuem relacionant de tu a tu, no només virtualment, el llenguatge oral encara continuarà existint.