SOCIETAT DEL CONEIXEMENT O DE LA IGNORÀNCIA?

 

Les noves formes de comunicació que han donat pas a la societat de la informació estan produint canvis molt importants a tots nivells, introduint-nos en una nova etapa de la història. Diferents autors analitzen a Sociedad de la ignorancia diferents aspectes controvertits d’aquesta. Gonçal Mayos exposa que és impossible que ningú pugui processar en tota la seva vida la gran quantitat d’informació que es genera, degut a què aquesta augmenta de manera exponencial i la capacitat humana per a processar-la, fins i tot amb ajuda d’una màquina, ho fa de manera aritmètica. Això porta a la superespecialització i conseqüentment a la pèrdua de la comprensió del tot, amb la qual cosa es perd la visió completa del món en el que vivim. 

Segons Antoni Brey, l’esperançadora utopia d’una societat del coneixement ha degenerat en una societat de la ignorància a conseqüència de la gran quantitat d’informació que es produeix en l’era digital i la falta de capacitat crítica condueix a la “infotoxicación”; es a dir, a una dificultat creixent per a discriminar el que és important del que és superflu i per a seleccionar fonts fiables d’informació. Per altra banda, la funció educativa de la televisió s’ha transformat en una eina d’evasió i entreteniment passiu generant un “comunitarismo autista”. Tampoc veu la solució en l’educació perquè: “pretender eliminar la ignorancia a través del sistema educatiu propio de la societad de la ignorància es una paradoja irresoluble”. A més, l’accés de tothom a la tecnologia i el coneixement, més que fomentar la igualtat és la causa de noves desigualtats. 

El panorama que pinta Brey no es massa optimista, perquè anticipa una dissolució de l’individu en la massa d’una societat ignorant. Daniel Inneraty planteja que si bé abans es combatia la ignorància eliminant-la, “los planteamientos actuales asumen que hay una dimensión irreductible en la ignorancia, por lo que debemos entenderla, tolerarla e incluso servirnos de ella y considerarla un recurso”, per tant: “la sociedad del conocimiento se puede caracterizar precisamente como una sociedad que ha de aprender a gestionar ese desconocimiento. Hay que aprender a moverse en un entorno que ya no es de claras relaciones entre causa y efecto, sino borroso y caótico”. 

 

Joan Campàs posa l’èmfasi en la crisi de sentit per la pèrdua de referents estables, de patrons interpretatius i normes de conducta inqüestionables. Suggereix que en aquest context és la “publicitat” l’encarregada de construir un nou sentit que doni seguretat, identitat i estatus al consumidor anònim. Això ens ha portat al que Michael Ignatieff anomena la “cultura dels tres minuts”, la d’un lapsus d’atenció curt, en la que els polítics es dirigeixen  a nosaltres a través d’eslògans de trenta segons. Una cultura que se “dedica a suminitrar contenidos a personas que tienen una capacidad mínima para prestar atención”. “Una cultura de la amnésia en la cual cualquier cosa se olvida o se tira de forma inmediata, para tomarla como algo <nostálgico> o <retro>”.

 

Està clar que ens endinsem en una nova època, a la qual ens tindrem que anar adaptant i és bo saber al que ens enfrontem. Les noves tecnologies ocupen cada vegada més tots els àmbits de la nostra vida, per tant, haurem d’apoderar-nos d’elles, abans que elles s’apoderin totalment de nosaltres. Al cap i la fi, les pròpies noves tecnologies són fonamentals per a noves maneres d’organització social que serveixin d’alternativa al determinisme tecnomercantil al que ens enfrontem.

BIBLIOGRAFIA

Brey, A. Inneraty, D. & Mayos, G. (2009). La sociedad de la ignorància y otros ensayos. Barcelona: Zero Factory.