INICIS DE LA HIPERTEXTUALITAT

L’enginyer italià Agostini Ramelli, ja havia ideat l’any 1588 una roda de llibres per poder passar ràpidament d’un text a l’altre.

A la dècada de 1930, l’enginyer nord-americà Vanner Bush va construir el primer computador analògic, que funcionava per impulsos elèctrics, per a realitzar automàticament algunes operacions elementals. Durant la Segona Guerra Mundial va organitzar el Comitè d’Investigacions de la Defensa Nacional per a orientar les investigacions científiques cap a aplicacions militars, sent el cap del grup de científics que van desenvolupar la bomba atòmica.

El juliol de 1945, va escriure l’article “As We May Think”, on, davant la destrucció que la tecnologia havia estat capaç de produir, creia que era hora que els esforços intel·lectuals dels científics es dirigissin cap a la pau. Llença la idea de crear una màquina capaç d’emmagatzemar i reproduir grans quantitats de dades, amb l’objectiu d’estendre el coneixement humà i facilitar als investigadors l’accés a aquest. Aquest sistema, Memex, havia de funcionar per associació d’idees, de la mateixa manera com ell creia que funcionava la memòria humana, amb algunes característiques que avui tenen els sistemes hipertextuals. El mes següent de la publicació de l’article, el 6 i 9 d’agost, es llencen sobre Hiroshima i Nagasaki les bombes atòmiques.

El Memex mai es va dur a terme, però la idea va ser seguida i desenvolupada a la dècada de 1960. Ted Nelson crea i popularitza el nom d’hipertext i d’hipermèdia, construint el sistema Xanadu, amb la idea de crear una espècie de biblioteca en línia de tota la literatura del món. Tant Bush com Nelson concebien l’hipertext com un sistema automàtic de gestió i organització de la informació. Gràcies als ordinadors personals i la World Wide Web el somni de Bush i Nelson s’ha fet realitat. Tot i això, a només es pot accedir al resum de molts articles de revistes científiques, tenint que pagar per poder llegir tot l’article, el mateix passa amb les obres literàries, que tant Bush com Nelson no ho havien previst. Existeixen postures oposades sobre els drets d’autor i de propietat intel·lectual a l’era digital, trobant-se formes de creació basades en l’anonimat col·lectiu, com Wikipedia, i en la renúncia expressa a determinats drets, com . el moviment del Free Acces to Science. També hi ha moviments que defensen la lliure difusió i manipulació dels continguts, com el copyleft. Nogensmenys, si a la revolució industrial el capital en treia profit de la producció de bens massius, a la revolució tecnològica en la que estem immersos, l’economia gira entorn de la producció d’informació i de coneixement.