COMENCEM!

Aquest blog s'obre dins el context de l’assignatura Escriptures Hipertextuals impartida a la UOC. La seva finalitat serà analitzar com les tecnologies digitals estan afectant la lectoescriptura i fins i tot la manera de produir art, ja que obren un univers de possibilitats per a representar tot tipus de discursos. El gran potencial de l’hipertext és, sobretot, la facilitat que té per a representar la intertextualitat, permetent amb això democratitzar el text, estimular el pensament divergent i l’autonomia per part del lector, ja que és aquest qui el va reconfigurant segons els seus propis interessos.

L’hipertext neix de la necessitat de conservar i relacionar coneixement i informació, mitjançant un sistema d’escriptura que s’ajusti a la manera de treballar per associació d’idees de la nostra ment. Així, passar del discurs escrit per a un text imprès a l’escrit per a la xarxa implica un trencament, no només de les pròpies estructures i formes de la composició de l’escriptura, sinó de les maneres de construir el pensament, d’estructures mentals, de paradigmes; de les formes d’actuar, d’interactuar, de sentir, de percebre. A més d’una altra sèrie de transformacions complexes que van molt més enllà de l’aparença externa o formes de materialització del discurs, ja sigui imprès o en xarxa, en un substrat físic o virtual.

Per tant, en aquest blog revisarem aportacions de diferents autors sobre les implicacions que comporten les escriptures hipertextuals, que ens ajudaran a reflexionar sobre els canvis tant formals com psicològics i cognitius que implica el pas de la lectoescriptura lineal del text imprès a la multilineal de l’hipertext i l’hipermèdia. A la vegada, que l’escriptura en el propi blog servirà per experimentar amb aquesta nova textualitat.